dilluns, 23 de febrer del 2015

La vida es el camí

                                                               Un petit relat.

Un dia gris, sense llum, caminant per el barri. Un día d'agost, humit lliure de multituds a les 6:30 de la matinada. Quan tot es posible. Quan es pot canviar el mon. Les paraules  surten per elles mateixes i la poesía de William Blake renoven la mev a motivació per descriure l'única llibertat que ens queda per assolir, la llibertat interior. El camí es llarg, sinuos, amb tota mena d'obstacles, pedres en les butxaques. La vida es poesía, son paraules, sons per descubrir, emocions per sentir. Compartir la mirada, unes mans que juguen amb el vent. Llegir el cor, més en profunditat, missatges per omplir de paraules. Una lògica amb sentit per descubrir la veritat de la existencia, el mon real.
Quan començes a sentir la fragilitat de  la vida, reflexionant sobre la mort. El somriure d'un nadò, la magia del teatre, del cinema.

 


Cada tarde plovia. El día de Lasha , entrada patètica, un polígon plè de tendes de cotxes occidentals.
Un Potala reduït a la minima expressió. S'ha convertit en una ciutat artificial, però encara es pot trobar una finestra d'un passat gloriòs en el centre de Lasha, l'antiga ciutat plena de policies xinesos.
N

divendres, 20 de febrer del 2015

Un dia en el sostre del món

Un día mes, temps que no s'atura, una pausa, una muntanya i un missatge escrit en un nuvol.
Un principi sempre es un temps molt complica't.

Tot canvia cada día. Quan estas a prop, molt dins del teu cor en un lloc a 4700mts. La falta d'oxigen, el cansament. I un paissatge que et sense al.ler. Una conexión entre les muntanyes i l'anima. I de tant en tant un policía o un miltar xinès. De monestir en monestir, un grup de yaks devant meu el somriure d'una nena nomada amb l'alegria de Chenrezig en el seu rostre innocent.